Categories de programari lliure i no lliure
Vegeu també Paraules confuses que convé evitar.
![[diagrama de les diferents categories de programari]](category.jpg)
Aquest diagrama de Chao-Kuei
il·lustra les diferents categories de programari. Està
disponible en els formats XFig, JPEG i PNG (ampliat al 150%), sota els termes i
condicions de les llicències GNU GPL v2 o posterior, GNU FDL v1.2 o
posterior i Creative Commons Attribution-Share Alike v2.0 o posterior.
- Programari lliure
-
Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom
permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense
modificacions i de forma gratuïta o a canvi d'una quota. Això
implica, particularment, que el codi font ha d'estar disponible:" Si no
és codi font, no es programari". Aquesta és una
definició simplificada; vegeu també una definició completa.
Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu lliure com GNU o les versions lliures del sistema GNU/Linux.
Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts detalls poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el programa pot ser lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per informar-vos específicament sobre les llicències de programari lliure, vegeu la llista de llicències.
L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les empreses de programari privatiu sovint utilitzen el terme “free software” per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el que entenem per programari lliure al projecte GNU.
A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de programari diu que el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar els termes i condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment programari lliure; d'altres, no.
A diferència de l'anglès, on "free" pot significar tant "lliure" com "gratuït", moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se a aquests conceptes. Per exemple, el català té "lliure" i "gratuït". En anglès hi ha també el mot "gratis", que només fa referència al preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu "free" perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de traduccions de l'expressió "free software" a altres idiomes.
El programari lliure és sovint més fiable que el que no ho és.
- Programari de codi obert
-
Algunes persones utilitzen l'expressió "programari de codi
obert" per referir-se més o menys al mateix que nosaltres
entenem per programari lliure. No és exactament la mateixa classe de
programari: s'accepten llicències que nosaltres considerem massa
restrictives, i es rebutgen certes llicències de programari
lliure. No obstant, les zones que cobreixen les dues categories són
semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi obert,
i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.
Nosaltres preferim l'expressió "programari lliure" perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa "codi obert".
- Programari de domini públic
- El programari de domini públic és programari que no té
copyright. Si el codi font es troba en el domini públic, es tracta
d'un cas especial de programari lliure
sense copyleft, la qual cosa implica que algunes còpies o
versions modificades poden no ser lliures.
En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini públic sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright, mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permís a tothom per utilitzar-lo lliurement.
De vegades s'utilitza l'expressió "de domini públic" de manera ambigua, donant a entendre que vol dir "lliure" o "de franc". Malgrat això, "domini públic" és un terme legal que significa, exactament, "sense copyright". Per raons de claredat, recomanem utilitzar "de domini públic" només en el seu sentit estricte i utilitzar altres termes per expressar altres significats.
D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels països, qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un copyright. Això inclou els programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un copyright.
- Programari amb copyleft
- El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de
distribució del qual estableixen que totes les futures versions han
de continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que
les llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o
condicions addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una
sèrie limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el
codi font ha de continuar estant disponible.
Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a tots els usuaris les llibertats que comporta l'expressió "programari lliure". Vegeu Què és el copyleft? per a una explicació més detallada sobre com funciona i per què el fem servir.
El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb copyleft, haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de distribució. Hi ha moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de programari lliure amb copyleft. No obstant, a la pràctica, gairebé tot el programari amb copyleft utilitza actualment la Llicència Pública General de GNU. Dues llicències de copyleft diferents són normalment "incompatibles", la qual cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom utilitzi la mateixa llicència de copyleft.
- Programari lliure sense copyleft
- El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de l'autor per
modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís
d'afegir-hi restriccions addicionals.
Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes còpies o versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer executable com un producte de programari privatiu.
El Sistema X Window il·lustra aquest fet. El X Consortium publica el X11 amb uns termes de distribució que en fan un programa lliure sense copyleft. Si voleu, podeu obtenir una còpia que té aquests termes de distribució i és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen al mercat estacions de treball i targetes gràfiques per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un X11 no lliure en cert moment.
- Programari cobert per la GPL
- La GNU GPL (Llicència Pública General) és un conjunt específic de termes de distribució per publicar un programa amb copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major part del programari GNU.
- El sistema GNU
- El sistema GNU és un sistema
operatiu a l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al
Projecte GNU des de 1984.
Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El sistema GNU inclou tot el programari GNU i molts altres paquets que no són programari GNU, com el sistema X Window i TeX.
La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar el 1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de 1990. Al 2001 el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el sistema GNU/Linux, una variant del sistema GNU que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran èxit durant els 90.
Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component individual del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics. I tampoc no és necessari que tots els components siguin programari GNU. El sistema GNU pot incloure i inclou programes lliures sense copyleft (com el sistema X Window) desenvolupats per altres projectes.
- Programes GNU
- "Programes GNU" és el mateix que programari GNU. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De vegades també diem que és un "paquet GNU".
- Programari GNU
- El programari GNU és
programari publicat sota els auspicis del Projecte GNU. Si un programa és
programari GNU, també diem que és un programa GNU o un paquet
GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho és;
per altra banda, el Directori de Programari Lliure
identifica tots els paquets GNU.
La major part del programari GNU té copyleft, però no tots el tenen. Malgrat això, tot el programari GNU és i ha de ser programari lliure.
Els membres de la Free Software Foundation escriuen part del programari GNU, però la major part la devem a les contribucions dels voluntaris. En uns casos, la Free Software Foundation és titular del copyright d'aquestes contribucions; en altres, els titulars són els mateixos voluntaris.
- Programari no lliure
- És qualsevol programari que no és lliure. Inclou el programari semilliure i el programari privatiu.
- Programari semilliure
- Programari semilliure és aquell programari que no és lliure,
però ve amb el permís d'ús, còpia,
distribució i modificació (incloent-hi el dret a distribuir
versions modificades) si es fa per a usos no comercials. El PGP és un
exemple de programa semilliure.
Èticament, el programari semilliure és molt millor que el programari privatiu, però així i tot planteja problemes pràctics, i per tant no el podem utilitzar en un sistema operatiu lliure.
Les restriccions de copyleft estan dissenyades per protegir les llibertats essencials de tots els usuaris. Per a nosaltres, l'única justificació per imposar importants restriccions en l'ús d'un programa és impedir que altres persones imposin noves restriccions. El programes semilliures contenen restriccions addicionals, motivades purament per objectius egoistes.
És impossible incloure programari semilliure en un sistema operatiu lliure, ja que els termes de distribució del sistema operatiu lliure en conjunt són una síntesi dels termes de distribució de tots els programes que en formen part. Si afegim un programa semilliure, tot el sistema esdevé semilliure. Hi ha dues raons per les quals no volem que això passi:
- Creiem que el programari lliure no hauria de ser només per als escolars o aficionats, sinó per a tothom, incloent-hi les empreses. Convidem a les empreses a utilitzar el sistema GNU complet, i per tant no hem d'incloure-hi cap programa semilliure.
- La distribució comercial de sistemes operatius lliures, incloent-hi el sistema GNU/Linux, és molt important, i els usuaris aprecien tenir la possibilitat de comprar distribucions comercials en CD-ROM. Incloure un programa semilliure en un sistema operatiu podria impedir la seva distribució comercial en CD-ROM.
La mateixa Free Software Foundation no és una organització comercial, i per tant podríem legalment utilitzar un programa semilliure "internament". Però no volem fer-ho, perquè això seria malbaratar els nostres esforços per aconseguir un programa que també podríem incloure a GNU.
Si hi ha una tasca que necessita un programa, fins que no tinguem un programa lliure per fer-la hi haurà una mancança al sistema GNU. Hem de dir als voluntaris: "No tenim encara un programa per fer aquesta tasca a GNU; ens agradaria que n'escrivíssiu un". Si nosaltres mateixos utilitzéssim un programa semilliure per fer la tasca, perdríem tota la força moral i, a més, nosaltres o altres persones que comparteixen els nostres punts de vista perdrien els incentius per escriure un substitut lliure. Per això no ho fem.
- Programari privatiu
- El programari privatiu és aquell programari que no és lliure
ni semilliure. El seu ús, distribució o modificació es
troba regulat o prohibit, o requereix que demaneu permís, o
conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar
lliurement.
La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap tipus de programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap excusa per instal·lar un programa privatiu.
Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres ordinadors als anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament lliure.
No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin aquesta regla. És una norma que vàrem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança que també decidiu seguir-la.
- Freeware
- El terme "freeware" no disposa d'una definició acceptada unànimement; s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests paquets no són programari lliure; per tant, si us plau, no feu servir la paraula "freeware" per referir-vos al programari lliure.
- El shareware és aquell programari que autoritza la distribució
de còpies, però que adverteix que per fer-ne un ús
continuat cal pagar una llicència d'ús.
El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues raons:
- A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i per tant no es pot modificar el programa.
- El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver de pagar una llicència, ni tant sols a particulars sense ànim de lucre (a la pràctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan servir igualment, tot i no estar permès).
- Programari privat
- El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat
per a un usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en
qüestió l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni
l'executable ni el codi font.
En un sentit molt limitat, un programa privat és lliure si el seu únic usuari té tot el dret de fer-ne el que vulgui. Però, en el fons, no té realment massa sentit plantejar-se si un programa privat és lliure o no.
En general, no creiem que sigui un error desenvolupar un programa i no publicar-lo. Hi ha casos en què un programa és tan útil que mantenir-lo inèdit és tractar malament la humanitat. No obstant, la major part dels programes no són tan meravellosos, i no publicar-los no és particularment perjudicial. Per tant, no hi ha cap contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i els principis del moviment per al programari lliure.
Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per desenvolupar programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els principis del moviment per al programari lliure.
- Programari comercial
- El programari comercial és aquell programari que ha estat
desenvolupat per empreses amb l'objectiu d'obtenir diners de l'ús del
programari. "Comercial" i "privatiu" no és el
mateix! La major part del programari comercial és privatiu, però hi ha programari
comercial que és lliure, i hi ha programari no comercial que no
és lliure.
Per exemple, el GNU Ada es distribueix sempre sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els clients diuen: "ens sentiríem més segurs amb un compilador comercial". La resposta dels comercials és: "GNU Ada és un compilador comercial, però alhora és lliure".
Pel Projecte GNU, l'èmfasi és a l'inrevés: l'important és que el GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és un aspecte crucial. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové del fet de ser comercial és clarament beneficiós.
Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de programari comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a "comercial" quan voleu dir "privatiu".